El poble de Vilabertran, isolat al mig de camps, protegits de la Tramuntana per fileres de xipressos, terra rica, hortes, canyissars, aigua, vida... No perd caràcter... Rural, antic, medieval... Amb el dret campanar del monestir, orgullós, soberbi, elegant... Desafiant Sant Pere de Figueres i la cúpula de Dalí, prop seu, en el paisatge...

Vilabertran va nèixer segurament en època romana, en una estratègica cruïlla d'importants camins. Un d'ells era el que baixava dels colls de la Maçana i de Banyuls, passava per Peralada i Vilabertran -pel carrer de Santa Maria- i anava a ajuntar-se, prop de Figueres, a l'Aigüeta, amb el que procedia del Coll de Panissars (o del Pertús). Un altre camí era el que des de Roses, per Castelló, Vila-sacra, Vilatenim i Vilabertran, enllaçava també amb la via del Coll de Panissars.

El poble de Vilabertran va néixer prop del monestir de Santa Maria, fundat a la segona meitat del segle XI prop d´una font. Aquesta font es troba encara a uns cent passos a ponent de l'església. Les seves aigües formen un petit estany, emplaçat a la vora de la façana occidental del monestir, a l'altra costat del "carrer de l'Abadia".

Vilabertran es troba al bell mig de la fèrtil plana empordanesa. Els camps tot i que sempre s'han regat amb l'aigua de molts pous que hi ha en el subsòl ara també es reguen amb els canals que porten aigua de l'embassament de Boadella. La majoria del terreny es dedica a hortes que produeixen gran quantitat de verdures que són venudes majoritariament a Figueres.